El món educatiu està sotmès a una forta dinàmica de canvi a tot el món. En el nostre país, més enllà de l’etern debat sobre la titularitat dels centres escolars, podem parlar de plantejaments, propostes i projectes que afecten la concepció global de l’educació. Així, ens trobem amb iniciatives com Escola Nova 21; projectes d’escoles com Horitzó 2020, de Jesuïtes Educació; Summem, d’Escola Pia de Catalunya o el Programa Magnet, impulsat per la Fundació Jaume Bofill, entre molts d’altres.
Un altre element que influeix en la percepció, feta ja evidència, que hi ha una necessitat de canvi, és l’evolució de la demografia en els darrers anys i les perspectives per als propers. Segons l’Instituto Nacional de Estadística (INE), i amb previsions fetes al 2016, hi hauria la següent evolució quant a naixements a l’Estat entre el 2018 i 2048:
En termes empresarials i d’anàlisi de la demanda el sector educatiu es troba en un mercat quantitativament minvant. Els diferents centres s’han de repartir un nombre cada vegada menor d’alumnes.
Per altra banda, els costos de la funció educativa també tenen una tendència a l’alça. Aquest increment prové de dos àmbits. Un seria la major demanda de nous recursos materials, especialment els tecnològics i l’altra, la tendència a reduir el nombre d’alumnes per docent (dos docents per aula, desdoblaments, etc.), el que hauria d’obligar a incrementar les plantilles als centres educatius i, en conseqüència, el cost de personal.
Tot plegat empeny els professionals de l’educació a seguir evolucionant i innovant per donar resposta a les demandes socials. Amb tot, per poder fer front a tots aquests nous reptes no n’hi ha prou amb aquesta important tasca dels pedagogs i docents. L’abast dels canvis que es demanen i la dimensió de les solucions que es proposen obliga a replantejar el funcionament del sistema educatiu i dels centres en noves dimensions com és la de gestió dels centres educatius en un marc més ampli amb visió estratègica i operativa.
Cal una visió més holística que ajudi a construir el marc de treball en el qual s’han de desenvolupar i implantar tots aquests canvis. En aquesta visió més àmplia hi juga un paper cabdal l’organització i gestió dels centres educatius.
En el Quadern 1, “Enfoquem l’objectiu”, dins la col·lecció “Transformant l’educació” amb la que Jesuïtes Educació expliquen el seu projecte de canvi, aquesta necessitat de transformació es descriu de manera molt clara quan s’afirma que “L’escola està saturada i el model, esgotat” i es dedica un Quadern sencer, el 6, al nou model de gestió necessari per fer possibles els canvis proposats.
Entre els quatre eixos amb els que el projecte d’Escola Nova 21 descriu l’”horitzó comú” es troba el de l’”Organització”. Aquesta ha d’estar “al servei de l’aprenentatge”, ha de ser “formativa” i “oberta a aliances”.
Per altra banda, la mateixa administració ha fet els primers passos per donar més i millors eines de gestió a les direccions dels centres públics. D’acord amb la Llei d’Ensenyament s’ha de professionalitzar la funció directiva.
Escoles de negocis com ESADE han llençat programes com el “Curs de Formació de Directors de Centres Educatius” per donar resposta a una necessitat de professionalització de la funció directiva i de dotar els responsables d’aquesta funció d’eines adients per desenvolupar-la.
El marc de treball que determina la utilització d’eines com els models de negoci, amb la seva visió de conjunt i relacionada de tots els elements d’un projecte organització, pot afavorir l’adopció de noves dinàmiques de gestió en els centres educatius.
Com a professionals del món de la gestió de centres educatius, creiem en l’efectivitat dels models de negoci per aconseguir aquesta visió general i lligada de tots els elements que conformen un centre educatiu per assolir els objectius proposats en cada cas. L’elaboració de models de negoci obliga a considerar totes les funcions, recursos, elements, objectius, etc. de les organitzacions per tal de poder-les descriure en el seu moment actual, identificant punts forts, febles, oportunitats, amenaces, etc. i, en el mateix nivell d’importància, idear models aspiracionals que permetin garantir la seva evolució, sostenibilitat i competitivitat.