En l’últim article, que portava per títol “La necessària creació de grups d’escoles”, assenyalàvem que els beneficis d’incrementar l’escala dels centres escolars, mitjançant unions o vinculacions, no generaven només avantatges competitius basats en costos.
Deixàvem obert, per a un segon article, explicar amb més detall quins avantatges qualitatius es podien generar i apuntàvem que aquests podrien centrar-se en el desenvolupament professional dels docents per una banda i, per l’altra, en la possibilitat d’incrementar la R+D+i educativa, tant en quantitat com en qualitat.
La unió de centres, sota una mateixa titularitat, o amb una altra fórmula de vinculació tan estreta com es vulgui, permetria crear una comunitat de docents estable que es podrien comunicar de manera més efectiva perquè tindrien, o bé direccions compartides, o bé direccions coordinades, segons el model d’unió. La possibilitat de compartir experiències i coneixement seria més efectiva i eficient i es podrien establir objectius compartits, fent ús, al mateix temps, de recursos comuns o a disposició de tots.
Per altra banda, un grup d’escoles permetria la mobilitat dels mestres i professors, tant en tasques docents, com en responsabilitats directives. De manera temporal, o permanent, hi podria haver intercanvi de professionals per engegar nous projectes en centres que no siguin els seus, originalment, i així, donar noves opcions, en diferents etapes o matèries, a mestres i professors a les que no podrien aspirar en el seu centre d’origen. També es podrien promoure carreres directives dels professionals que ho volguessin, ja que es crearien noves oportunitats en altres centres, més enllà dels quals ells provenen.
L’altre benefici que destacàvem és el de la possibilitat de crear, amb major facilitat, centres o funcions de R+D+i educativa. No es tracta, només, de poder repartir el cost material entre els diferents centres. El principal avantatge és qualitatiu i estaria relacionat amb el punt anterior. Un grup d’escoles compta amb el que hem anomenat una comunitat de docents més gran i diversa que un únic centre. A part que es poden organitzar les feines d’una millor manera per poder posar els esforços on es decideixi, aquesta diversitat és un element afegit per a la generació d’un coneixement de més valor aplicat a la tasca educativa dels centres del grup.
Així doncs, veiem que els avantatges de crear grups escolars no són únicament quantitatius. Podem avançar que els beneficis més potents provenen d’aquesta posada en comú de recursos personals que, amb una direcció i objectius compartits, poden aportar més valor a la funció dels centres que formin part d’aquests grups.
