You are here:-, Model de negoci-La necessària creació de grups d’escoles

La necessària creació de grups d’escoles

Les escoles concertades del nostre país es troben en un escenari marcat per uns factors principals: descens de la natalitat i poca demanda en els primers cursos, un increment en l’exigència social vers les escoles per tal que aquestes donin resposta a totes les necessitats educatives dels nens i joves i, tot això, juntament amb una manca de recursos econòmics, tant d’origen privat, com públic.

Aquest escenari posa en risc la sostenibilitat de molts centres a curt i a mig termini i el de gairebé tots a llarg si no hi ha canvis en els escenaris i/o en les estratègies a seguir.

El sector educatiu es converteix en el que s’anomena, en el paradigma de Mauborgne i Chan Kim, un “oceà vermell”, un sector amb alta competència entre els seus participants amb poques possibilitats de diferenciació quant a oferta i on el principal element de posicionament és el preu.

La millor sortida que tenen els centres escolars per poder garantir la demanda necessària per fer sostenible la seva activitat, mantenint el nivell de la qualitat educativa i generant excedents per poder reinvertir en la seva evolució i posada al dia, és treballar els seus avantatges competitius, tant aquells que fan atractiva l’oferta quant a qualitat del projecte educatiu, com aquells que permeten optimitzar el seus costos de funcionament.

Aquests objectius són de difícil consecució de manera individual per part dels centres. Les economies d’escala facilitarien el seu assoliment, tant els de naturalesa quantitativa, com els de naturalesa qualitativa. Les economies d’escala s’aconsegueixen amb un increment del volum en les estructures de funcionament, en l’activitat i en els clients i usuaris. Per aquesta raó, la creació de grups d’escoles amb elements  i activitats compartits, en diferents nivells, permetria aconseguir-ho.

La fusió, unió i agregació d’activitats són un recurs tradicional en tots els sectors amb l’objectiu d’optimitzar. En el sector educatiu també es coneixen experiències de grups escolars, amb diferents tipologies de titularitat, que gaudeixen d’una capacitat d’inversió i d’obtenció d’eficiències en costos majors que en el cas dels centres individuals.

Caldria que tots els centres escolars que funcionen de manera individual es plantegessin aquesta opció de manera seriosa per tal de garantir la seva continuïtat. Un grup d’escoles ha de mantenir, necessàriament, la singularitat dels projectes de cada centre perquè són el resultat de la seva història, experiència, tradició, arrelament al territori, etc. sense que això sigui un obstacle per agrupar i optimitzar aquelles activitats i processos transversals i comuns.

En un proper article explicarem quins són els avantatges competitius qualitatius que poden generar les unions entre centres educatius: desenvolupament de les carreres professionals dels docents i millores i increments en la R+D+i educativa, principalment.

 

2019-09-30T11:56:21+00:00setembre 30th, 2019|Categories: Gestió, Model de negoci|Tags: , |